El meu 8 de març
Aquest matí m’he despertat amb la noticia de que l’ajuntament
de Badalona, per commemorar el 8 de març, ha organitzat unes jornades per a
dones emprenedores i empresàries. Seguidament,
la regidora de promoció econòmica de l’ajuntament de la meva ciutat, ha
justificat la jornada amb un seguit de tòpics i frases buides de contingut
reivindicatiu que no han fet res més que confirmar-me que segurament no estava
parlant de la jornada de reivindicació feminista que any rere any celebrem des
del 1911.
Perquè fonamentalment el 8 de març és un acte reivindicatiu
que s’ha teixit a partir de fets diferents on les protagonistes som les dones. En
el 8 de març si barregen les accions de les sufragistes, les vagues de les obreres
del tèxtil o les mobilitzacions per la
manca d’aliments.
El meu 8 de març no te res a veure amb el 8 de març del PP.
El meu 8 de març és de compromís i de lluita. De compromís amb la defensa de
la justícia i la igualtat, amb el record de les dones explotades i maltractades,
amb la solidaritat obrera de les dones
implicades, amb la lluita necessària contra els especuladors i lladres que han colpejat
a les dones amb sanya destruint l’esta del benestar.
I aquest any les dones hem de tornar a sortir al carrer el 8
de març amb més força, perquè la igualtat no és possible amb aquestes polítiques
neoliberals que privatitzen la sanitat,
que privatitzen l’educació, els serveis socials, que fan fora a la gent de casa
seva...
Però les dones no volem tornar a l’oblit i seguirem
reivindicant el nostre paper a la història i lluitant per fer-nos visibles en
contra de l’explotació que provoca aquesta avarícia que destrueix tot el que
toca.
Per això i per deixar-ho clar el meu 8 de març és el dia
internacional de les dones treballadores.
