Una Revolta per una nova transició democràtica.

Potser hem arribat al final del camí. Potser cal dir-ho amb veu alta per adonar-nos que hem de controlar el nostre propi destí.

Després de la dictadura franquista les forces polítiques, representatives del sentir de la població i interpretant la voluntat del poble, varen dissenyar la transició per arribar a la democràcia. Es concretaren les regles de joc, es definiren les institucions i es pactaren les lleis fonamentals. Potser es va ser massa tolerant  amb el franquisme, potser es van enterrar masses coses, però no vull fer un repàs al passat, estic en el present i vull mirar al futur.

Però ara ja fa massa temps que les nostres institucions democràtiques han estat ocupades per aquells que han violat la confiança que nosaltres als hi havíem dipositat i han deixat de representar-nos. Ja fa massa temps que contemplem la seva putrefacció, astorats i amb poca capacitat de reacció. Només la indignació expressada en el carrer ens fa sortir poc a poc de la immobilitat.

La corrupció està massa generalitzada per pensar que el mal guarirà per si sol i que aquells que estan instal·lats en els seus escons prendran les mesures corresponents.

L'abús de poder es roba els drets conquerits i arrabassats als més poderosos. La corrupció empeny a la pobresa a milers d'homes i dones. La mentida ens enfosqueix el futur. La demagògia ens pren l'esperança. 

Hem de fer sentir la nostra veu i transitar cap el canvi, governant una revolució profunda de les institucions.  

Cal una nova transició democràtica a on la ciutadania tingui una veu directa, controli el procés i recuperi l'esperança. 

No volem l'acord entre les forces polítiques, volem dir-hi la nostra. volem que se'ns pregunti. Nosaltres controlem el nostre destí.

ENVÀS ON VAS!

La primera vegada que vaig veure aquest anunci vaig pensar que ho estava fent molt malament i que, a l’hora de destriar la meva brossa, no seguia les instruccions correctament. De fet, segons aquesta campanya  tan espectacular i cara, es pot seleccionar ben poca cosa: només l’envàs de vidre, de plàstic o de cartró.

La selecció de la brossa no ha d’ésser un acte estètic de col·laboració amb el manteniment del medi ambient, és una responsabilitat i un compromís amb el futur.

Tot allò que pugui ser reutilitzat o reciclat cal separar-ho de la resta; d’allò que no saben què fer-ne i que provoca molts conflictes perquè ningú vol a casa seva: una incineradora, un abocador o qualsevol altre possibilitat d’eliminació del rebuig.  

L’objectiu de les administracions hauria de ser el d’incrementar el nombre de coses que podem seleccionar o, si voleu, el de reduir el contingut del contenidor gris; el del rebuig; el del material que haurà d’anar a la incineradora.

Per a la nostra societat el més rentable és incrementar la selecció dels residus per preservar el nostre país, per transmetre la nostra terra a les generacions futures en les millors condicions. Qui representa avui el govern de la Generalitat de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona? Els interessos de la majoria? O la rendibilitat econòmica  d’un servei que gestionat d’aquesta manera només respon a incrementar els beneficis d’unes empreses?

Hem passat de seleccionar i separar un munt de residus a només separar l’envàs i aquesta és una altra manera de privatitzar: deixant el més rentable per l’empresa privada i el que no és rentable a costa de l’erari públic.

Qui fa això no estima el país. El compromís amb el dret a decidir ha de ser també un compromís amb el país i amb la seva gent, i la manera de gestionar els residus diu molt d’aquest compromís.