QUINA ENYORANÇA?

Quina enyorança d’aquella època en que a l’estiu no hi havia cap mena de notícies. Enyorança amarga per la ignorància de saber que, en algun lloc ,algú vetllava per protegir a la població indefensa del coneixement de tot allò que els bergants  feien i desfeien en benefici propi…

A aquests demòcrates d’interès particular que han prosperat trepitjant a la multitud i, amb aquell llenguatge enrevessat, han volgut clavar-nos la mentida fins al fetge condemnant la nostra lògica, el nostre compromís i els nostres valors…

A aquests lladres de futur, que avui proclamen sense vergonya ser els únics amb possessió de la veritat i tenir el remei pels nostres mals…

A aquests salvadors de pàtries indivisible defensors de privilegis inconfessables…

A tots aquests que ens posen la vena als ulls perquè ens volen ignorants, servils, resignats i amb por, amb molta por, de perdre les engrunes que ens deixen.

A tots aquests els hi hem de cridar ben fort, o cau d’orella, que no som ignorants, ni servils, ni resignats.

Perquè som diferents,

perquè els prendrem els seus privilegis,

perquè no pararem,

perquè diem no,

i per damunt de tot perquè som molts que confiem uns amb d’altres i

NO TENIM POR!!!!!!