QUINA ENYORANÇA?

Quina enyorança d’aquella època en que a l’estiu no hi havia cap mena de notícies. Enyorança amarga per la ignorància de saber que, en algun lloc ,algú vetllava per protegir a la població indefensa del coneixement de tot allò que els bergants  feien i desfeien en benefici propi…

A aquests demòcrates d’interès particular que han prosperat trepitjant a la multitud i, amb aquell llenguatge enrevessat, han volgut clavar-nos la mentida fins al fetge condemnant la nostra lògica, el nostre compromís i els nostres valors…

A aquests lladres de futur, que avui proclamen sense vergonya ser els únics amb possessió de la veritat i tenir el remei pels nostres mals…

A aquests salvadors de pàtries indivisible defensors de privilegis inconfessables…

A tots aquests que ens posen la vena als ulls perquè ens volen ignorants, servils, resignats i amb por, amb molta por, de perdre les engrunes que ens deixen.

A tots aquests els hi hem de cridar ben fort, o cau d’orella, que no som ignorants, ni servils, ni resignats.

Perquè som diferents,

perquè els prendrem els seus privilegis,

perquè no pararem,

perquè diem no,

i per damunt de tot perquè som molts que confiem uns amb d’altres i

NO TENIM POR!!!!!!

VACANCES?

VACANCES?

Quan tinc la certesa, l'única certesa que el curs ha finalitzat, és avui, el dia que els directors i directores de Badalona ens reunim per acomiadar el curs.

És en aquests moments que comprenc que complex és la direcció dels centres i la solitud en que ens trobem les persones que hem gosat acceptar aquesta tasca.

Tots nosaltres som prou diferents per comprendre que hi ha molts motius per dir que si a un compromís que només ensenya molts inconvenients i poques avantatges. Però cap d’aquests motius assenyala un futur professional engrescador o un sou llaminer. És el nostre compromís amb l’educació dels infants, també com la d’altres mestres, de manera diferent però amb la mateixa fermesa.

L’administració ens vol utilitzar i els nostres companys i companyes ens veuen com uns enemics i malgrat tot el nostre compromís amb l’escola pública és clar i estarem aquí per a defensar el que és just i el que creiem millors per als nostres alumnes.

No son moments fàcils però els que és segur és que l’escola pública és molt més del que els poderosos volen. És un espai que farà possible la trobada de molta gent, el compromís dels més desafavorits, el treball que justifica el canvi social.

I les direccions de les escoles públiques, els pares i mares, els mestres,  i l’alumnat estaran aquí, amb tots nosaltres, com a testimonis per a dir prou, per a constatar que el compromís de molts és el poder de tots per a canviar les coses.

Els nostre enemic no és els nostre company o la nostra companya. El nostre enemic és el qui veu la diferencia social, cultural i econòmica com un entrebanc, com un problema, com un obstacle en la promoció social.

La diferencia és fa més humans, més cultes, més rics i això cal defensar-ho i sens dubte hi serem sempre en aquest compromís.

 Bones vacances!!!!!