13D retirada de LOMCE

dimarts, 5 de març del 2013

El meu 8 de març

Aquest matí m’he despertat amb la noticia de que l’ajuntament de Badalona, per commemorar el 8 de març, ha organitzat unes jornades per a dones emprenedores  i empresàries. Seguidament, la regidora de promoció econòmica de l’ajuntament de la meva ciutat, ha justificat la jornada amb un seguit de tòpics i frases buides de contingut reivindicatiu que no han fet res més que confirmar-me que segurament no estava parlant de la jornada de reivindicació feminista que any rere any celebrem des del 1911.
Perquè fonamentalment el 8 de març és un acte reivindicatiu que s’ha teixit a partir de fets diferents on les protagonistes som les dones. En el 8 de març si barregen les accions de les sufragistes, les vagues de les obreres del tèxtil o  les mobilitzacions per la manca d’aliments.
El meu 8 de març no te res a veure amb el 8 de març del PP.
El meu 8 de març és de compromís  i de lluita. De compromís amb la defensa de la justícia i la igualtat, amb el record de les dones explotades i maltractades, amb la solidaritat  obrera de les dones implicades, amb la lluita necessària contra els especuladors i lladres que han colpejat a les dones amb sanya destruint l’esta del benestar.
I aquest any les dones hem de tornar a sortir al carrer el 8 de març amb més força, perquè la igualtat no és possible amb aquestes polítiques neoliberals  que privatitzen la sanitat, que privatitzen l’educació, els serveis socials, que fan fora a la gent de casa seva...
Però les dones no volem tornar a l’oblit i seguirem reivindicant el nostre paper a la història i lluitant per fer-nos visibles en contra de l’explotació que provoca aquesta avarícia que destrueix tot el que toca.
Per això i per deixar-ho clar el meu 8 de març és el dia internacional de les dones treballadores.