El blog de Carme Martínez Ruzafa

Una Revolta per una nova transició democràtica.

Potser hem arribat al final del camí. Potser cal dir-ho amb veu alta per adonar-nos que hem de controlar el nostre propi destí.

Després de la dictadura franquista les forces polítiques, representatives del sentir de la població i interpretant la voluntat del poble, varen dissenyar la transició per arribar a la democràcia. Es concretaren les regles de joc, es definiren les institucions i es pactaren les lleis fonamentals. Potser es va ser massa tolerant  amb el franquisme, potser es van enterrar masses coses, però no vull fer un repàs al passat, estic en el present i vull mirar al futur.

Però ara ja fa massa temps que les nostres institucions democràtiques han estat ocupades per aquells que han violat la confiança que nosaltres als hi havíem dipositat i han deixat de representar-nos. Ja fa massa temps que contemplem la seva putrefacció, astorats i amb poca capacitat de reacció. Només la indignació expressada en el carrer ens fa sortir poc a poc de la immobilitat.

La corrupció està massa generalitzada per pensar que el mal guarirà per si sol i que aquells que estan instal·lats en els seus escons prendran les mesures corresponents.

L'abús de poder es roba els drets conquerits i arrabassats als més poderosos. La corrupció empeny a la pobresa a milers d'homes i dones. La mentida ens enfosqueix el futur. La demagògia ens pren l'esperança. 

Hem de fer sentir la nostra veu i transitar cap el canvi, governant una revolució profunda de les institucions.  

Cal una nova transició democràtica a on la ciutadania tingui una veu directa, controli el procés i recuperi l'esperança. 

No volem l'acord entre les forces polítiques, volem dir-hi la nostra. volem que se'ns pregunti. Nosaltres controlem el nostre destí.