El blog de Carme Martínez Ruzafa

ENVÀS ON VAS!

La primera vegada que vaig veure aquest anunci vaig pensar que ho estava fent molt malament i que, a l’hora de destriar la meva brossa, no seguia les instruccions correctament. De fet, segons aquesta campanya  tan espectacular i cara, es pot seleccionar ben poca cosa: només l’envàs de vidre, de plàstic o de cartró.

La selecció de la brossa no ha d’ésser un acte estètic de col·laboració amb el manteniment del medi ambient, és una responsabilitat i un compromís amb el futur.

Tot allò que pugui ser reutilitzat o reciclat cal separar-ho de la resta; d’allò que no saben què fer-ne i que provoca molts conflictes perquè ningú vol a casa seva: una incineradora, un abocador o qualsevol altre possibilitat d’eliminació del rebuig.  

L’objectiu de les administracions hauria de ser el d’incrementar el nombre de coses que podem seleccionar o, si voleu, el de reduir el contingut del contenidor gris; el del rebuig; el del material que haurà d’anar a la incineradora.

Per a la nostra societat el més rentable és incrementar la selecció dels residus per preservar el nostre país, per transmetre la nostra terra a les generacions futures en les millors condicions. Qui representa avui el govern de la Generalitat de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona? Els interessos de la majoria? O la rendibilitat econòmica  d’un servei que gestionat d’aquesta manera només respon a incrementar els beneficis d’unes empreses?

Hem passat de seleccionar i separar un munt de residus a només separar l’envàs i aquesta és una altra manera de privatitzar: deixant el més rentable per l’empresa privada i el que no és rentable a costa de l’erari públic.

Qui fa això no estima el país. El compromís amb el dret a decidir ha de ser també un compromís amb el país i amb la seva gent, i la manera de gestionar els residus diu molt d’aquest compromís.