13D retirada de LOMCE

dilluns, 21 de gener de 2013

MAREA UNIDA contra les retallades i per la democràcia

#23F Marea Ciudadana contra les retallades i per la democràcia









ASSEMBLEES TELEMÀTIQUES


Per poder presenciar les assemblees de manera telemàtica emprem el programa Mumble i el servidor de tomalaplaza.net.

Consulta aquest manual per saber com connectar.



Passos:

1. Descarregar Descargar Mumble


2. Instal·lar al teu ordinador

Un cop instal·lat, clica per entrar al server de tomalaplaza.


3. Connectar al server se tomalaplaza
Conectar a servidor toma la plaza



Les dades de connexió són els següents:

Etiqueta: opcional (pots posar MUMBLE...)
Servidor: tomalaplaza.net
Port: 64738
Nom: El teu nom i/o moviment/plataforma/organització en el que participes (si és el cas...)
Sala: Mareas Ciudadanas  (dins hi ha diferents sales, escollim avui assembleagroga)



A la primera connexió, entrarem directament a la sala general, una sala pública en què tot el que parlem serà escoltat per tots els que es trobin en aquesta sala, siguin coneguts nostres o no.

En entrar per primera vegada, veuran que hi ha una sèrie de sales ja creades, disposades per a ser usades immediatament. Només cal clickar amb el botó dret del ratolí a la sala i fer clic a l'opció "Unir-se al canal". A partir d'aquest moment, solooiremos i parlarem amb la gent que estigui en aquesta sala. Així de senzill.

Una recomanació: un bon sistema de treball en equip és combinar una xerrada en una de les sales amb una sessió d'escriptura col·laborativa ( Piratepad, o n-1 , per exemple)


Netiqueta

Les sales són, al capdavall, com el món real. No estaria de més rellegir les sempre vigents normes de Netiqueta i col·laborar, d'aquesta manera, a una millor expeciencia en aquesta plataforma.






1. Descarrega MUMBLE:



Vídeo: Configuració d'un client mumble en WindowsXP

 

Vídeo:  Tutorial Mumble per assistir a les reunions virtuals

 



Tota la info sobre mumble.tomalaplaza.net:










Una Revolta per una nova transició democràtica.

Potser hem arribat al final del camí. Potser cal dir-ho amb veu alta per adonar-nos que hem de controlar el nostre propi destí.
Després de la dictadura franquista les forces polítiques, representatives del sentir de la població i interpretant la voluntat del poble, varen dissenyar la transició per arribar a la democràcia. Es concretaren les regles de joc, es definiren les institucions i es pactaren les lleis fonamentals. Potser es va ser massa tolerant  amb el franquisme, potser es van enterrar masses coses, però no vull fer un repàs al passat, estic en el present i vull mirar al futur.
Però ara ja fa massa temps que les nostres institucions democràtiques han estat ocupades per aquells que han violat la confiança que nosaltres als hi havíem dipositat i han deixat de representar-nos. Ja fa massa temps que contemplem la seva putrefacció, astorats i amb poca capacitat de reacció. Només la indignació expressada en el carrer ens fa sortir poc a poc de la immobilitat.
La corrupció està massa generalitzada per pensar que el mal guarirà per si sol i que aquells que estan instal·lats en els seus escons prendran les mesures corresponents.
L'abús de poder es roba els drets conquerits i arrabassats als més poderosos. La corrupció empeny a la pobresa a milers d'homes i dones. La mentida ens enfosqueix el futur. La demagògia ens pren l'esperança. 
Hem de fer sentir la nostra veu i transitar cap el canvi, governant una revolució profunda de les institucions.  
Cal una nova transició democràtica a on la ciutadania tingui una veu directa, controli el procés i recuperi l'esperança. 
No volem l'acord entre les forces polítiques, volem dir-hi la nostra. volem que se'ns pregunti. Nosaltres controlem el nostre destí.

dilluns, 14 de gener de 2013


ENVÀS ON VAS!

La primera vegada que vaig veure aquest anunci vaig pensar que ho estava fent molt malament i que, a l’hora de destriar la meva brossa, no seguia les instruccions correctament. De fet, segons aquesta campanya  tan espectacular i cara, es pot seleccionar ben poca cosa: només l’envàs de vidre, de plàstic o de cartró.
La selecció de la brossa no ha d’ésser un acte estètic de col·laboració amb el manteniment del medi ambient, és una responsabilitat i un compromís amb el futur.
Tot allò que pugui ser reutilitzat o reciclat cal separar-ho de la resta; d’allò que no saben què fer-ne i que provoca molts conflictes perquè ningú vol a casa seva: una incineradora, un abocador o qualsevol altre possibilitat d’eliminació del rebuig.  
L’objectiu de les administracions hauria de ser el d’incrementar el nombre de coses que podem seleccionar o, si voleu, el de reduir el contingut del contenidor gris; el del rebuig; el del material que haurà d’anar a la incineradora.
Per a la nostra societat el més rentable és incrementar la selecció dels residus per preservar el nostre país, per transmetre la nostra terra a les generacions futures en les millors condicions. Qui representa avui el govern de la Generalitat de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona? Els interessos de la majoria? O la rendibilitat econòmica  d’un servei que gestionat d’aquesta manera només respon a incrementar els beneficis d’unes empreses?
Hem passat de seleccionar i separar un munt de residus a només separar l’envàs i aquesta és una altra manera de privatitzar: deixant el més rentable per l’empresa privada i el que no és rentable a costa de l’erari públic.
Qui fa això no estima el país. El compromís amb el dret a decidir ha de ser també un compromís amb el país i amb la seva gent, i la manera de gestionar els residus diu molt d’aquest compromís.