#OcupemLesEscoles

M’agradaria decidir amb la meva gent els nostre futur, participar d’una il·lusió col·lectiva d’un projecte comú.

vull fugir de tuteles institucionals de qui es creu amb el dret, i el que és pitjor, la posició de tractar-nos com a menors d’edat, incapacitats per prendre decisions.

I estic cansada de dir no, de sortir al carrer a cridar el que no vull, de manifestar-me contra lleis i decrets educatius que ens imposen que hem de saber, com ho hem de saber i quan ho hem de saber o que hem d’ensenyar, com ho hem d’ensenyar i quan ho hem d’ensenyar.

Vull construir el meu futur.

Vull una escola que sigui la nostra escola.

Vull una escola a on hi hagi un espai de lectura pel barri.

Vull una escola amb ordinadors per ser utilitzats per tothom.

Vull una escola per aprendre a cuinar.

Vull una escola on es facin xerrades sobre com fer nius d’ocells.

Vull una escola que organitzi excursions per grans i petits els caps de setmana.

Vull una escola on hi hagi una cooperativa de consum.

Vull una escola on es faci teatre.

Vull una escola on es facin exposicions i cinema i ceràmica.

Vull una escola on la gent hi trobi consol i menjar si fa falta.

Vull una escola a on tot sigui possible.

Vull una escola que sigui més que una escola.

I per això no necessitem el permís de ningú. Perquè una escola és una escola pública pagada entre tots i totes. Construïda amb el nostre esforç. La nostra escola.

Realitzem un  acte d’insubmissió.

Agafem les rendes del nostre futur: famílies, mestres,  veïns i veïnes, associacions, plataformes. 

Convertim les escoles en escoles grogues.

Creem espais de participació i decisió a cada centre.

Obrim les portes de les escoles i  instituts per ocupar-les i creem una gran xarxa de transformació.

I si es tanca una escola es tancarà molt més que una escola i no ens quedarà més remei que defensar-la.

Aquesta és l’escola pública, gratuïta, laica, catalana, coeducativa, integradora… que jo vull, la societat que jo vull, que nosaltres volem, que tots i totes volem.

LA NOSTRA

Pel dret a decidir també en educació.

Fa molts i molts anys, en la prehistòria d’aquesta democràcia, hi havia unes tribus que varen heretar un tresor provinent d’una civilització anterior anomenada república. A aquest tresor en deien escola nova, escola activa.

En aquesta civilització l’escola era activa perquè s’hi feien activitats. Els nens i nenes no només escoltaven i obeïen a les mestres i els mestres, jugaven, construïen, pintaven, escrivien contes, tocaven la flauta, feien teatre i tenien opinió.

Aquestes tribus no en varen tenir prou en guardar el tresor sinó que el varen utilitzar i pares i mares, infants i joves de totes les edats i mestres de tots colors i pensaments oberts varen començar a construir l’escola pública. L’escola de tots i totes per a tothom.

Això no va ser fàcil perquè hi havia una poca gent, amb molt de poder i molts privilegis, que volien remenar les cireres i els feia molta ràbia que la resta tingués idees pròpies, opinés sobre totes les coses i construís la seva pròpia escola plural i diversa on tota la gent hi era benvinguda i a ningú se’l feia fora.

I a les hores van començar a parlar d’excel·lència, d’emprenedoria, de repartir, de segregar, de triar, de separar per nivells, de notes de tall… i no contents en això varen obrir la caixa on les tribus hi guardaven els diners per a la seva escola i els hi van donar als negociants que els obeïen i d’això en vam dir  llibertat d’elecció de centre.

Per fer callar a les tribus, que protestaven enèrgicament, els privilegiats poderosos, es varen inventar una almoina a la que varen dir beques i que provenia dels diners sostrets a les escoles.

Passat un temps l’ambició dels privilegiats poderosos va anar creixent i creixent i el preu per anar a l’escola va anar pujant i pujant i les beques baixant i baixant.

Això va ser tant dolorós per a les tribus que es varen unir totes en una gran sala que varen pintar de groc. No hi faltava ningú fins i tot un tal Ramonet que sempre ho veia tot malament. Varen arribar de tot arreu a peu amb bicicleta amb patinet, amb carro i alguns també en cotxe. Volien recuperar la seva escola, reconstruint-la amb la participació de tothom.

I van decidir entre totes les persones que hi eren i també amb les que encare no hi eren que no pararien i lluitarien fins que l’escola fos l’escola pública, laica, gratuïta, democràtica i que no segrega a ningú.

I aquest compromís amb l’educació des de bressol fins a la universitat llarg va ser tant fort que els privilegiats poderosos no hi van poder fer res i morts de ràbia van haver de marxar amb la cua entre cames.

I Aquest és el conte que tots i totes farem possible

QUINA ENYORANÇA?

Quina enyorança d’aquella època en que a l’estiu no hi havia cap mena de notícies. Enyorança amarga per la ignorància de saber que, en algun lloc ,algú vetllava per protegir a la població indefensa del coneixement de tot allò que els bergants  feien i desfeien en benefici propi…

A aquests demòcrates d’interès particular que han prosperat trepitjant a la multitud i, amb aquell llenguatge enrevessat, han volgut clavar-nos la mentida fins al fetge condemnant la nostra lògica, el nostre compromís i els nostres valors…

A aquests lladres de futur, que avui proclamen sense vergonya ser els únics amb possessió de la veritat i tenir el remei pels nostres mals…

A aquests salvadors de pàtries indivisible defensors de privilegis inconfessables…

A tots aquests que ens posen la vena als ulls perquè ens volen ignorants, servils, resignats i amb por, amb molta por, de perdre les engrunes que ens deixen.

A tots aquests els hi hem de cridar ben fort, o cau d’orella, que no som ignorants, ni servils, ni resignats.

Perquè som diferents,

perquè els prendrem els seus privilegis,

perquè no pararem,

perquè diem no,

i per damunt de tot perquè som molts que confiem uns amb d’altres i

NO TENIM POR!!!!!!

VACANCES?

VACANCES?

Quan tinc la certesa, l'única certesa que el curs ha finalitzat, és avui, el dia que els directors i directores de Badalona ens reunim per acomiadar el curs.

És en aquests moments que comprenc que complex és la direcció dels centres i la solitud en que ens trobem les persones que hem gosat acceptar aquesta tasca.

Tots nosaltres som prou diferents per comprendre que hi ha molts motius per dir que si a un compromís que només ensenya molts inconvenients i poques avantatges. Però cap d’aquests motius assenyala un futur professional engrescador o un sou llaminer. És el nostre compromís amb l’educació dels infants, també com la d’altres mestres, de manera diferent però amb la mateixa fermesa.

L’administració ens vol utilitzar i els nostres companys i companyes ens veuen com uns enemics i malgrat tot el nostre compromís amb l’escola pública és clar i estarem aquí per a defensar el que és just i el que creiem millors per als nostres alumnes.

No son moments fàcils però els que és segur és que l’escola pública és molt més del que els poderosos volen. És un espai que farà possible la trobada de molta gent, el compromís dels més desafavorits, el treball que justifica el canvi social.

I les direccions de les escoles públiques, els pares i mares, els mestres,  i l’alumnat estaran aquí, amb tots nosaltres, com a testimonis per a dir prou, per a constatar que el compromís de molts és el poder de tots per a canviar les coses.

Els nostre enemic no és els nostre company o la nostra companya. El nostre enemic és el qui veu la diferencia social, cultural i econòmica com un entrebanc, com un problema, com un obstacle en la promoció social.

La diferencia és fa més humans, més cultes, més rics i això cal defensar-ho i sens dubte hi serem sempre en aquest compromís.

 Bones vacances!!!!!

LOMCE, NO GRÀCIES!

no a la LOMCE

Molta gent a catalunya va lluitar durant la dictadura franquista per una l’escola pública, catalana, democràtica, laica i coeducativa. L’actual govern del partit popular vol aprovar una llei d’educació que atempta contra aquests principis aconseguits pel compromís de pares, mares, mestres i estudiants que i, és per això, que cal posar de manifest el nostre desacord LOMCE i la nostra crida a la desobediència si aquesta llei finalment s’aprova,  pels motius següents:

• Perquè no hi ha cap motiu que justifiqui un canvi del model educatiu sense avaluació rigorosa del model actual.
• Perquè és una llei que retalla el nombre de mestres, incrementa el número d’alumnes per aula, endureix els requisits per accedir a una beca i redueix els suports pel tractament a la diversitat.
• Perquè converteix el dret a l’educació  en un servei i obre la porta a la seva privatització.
• Perquè és una llei antidemocràtica que elimina les competències del consell escolar.
• Perquè és una llei que elimina l’educació per la ciutadania i redueix els continguts, procediments i valors necessaris per educar a una ciutadania justa, solidària i democràtica.
• Perquè és una llei sexista que consolida l’aportació de diner públic a escoles d’elit que segreguen a l’alumnat per sexes.
• Perquè és una llei que expulsa a l’alumnat amb més dificultats (econòmiques, personals o socials) del sistema educatiu amb revàlides i obstacles  al llarg de la seva escolaritat. Els segrega als 14 anys i no reconeix l’etapa educativa dels 0 als 3 anys ja que la qualifica d’assistencial.
• Perquè és una llei que no respecte la diversitat religiosa i de creences i obliga als centres a oferir religió catòlica que serà una assignatura que es tindrà present pel càlcul de la nota mitjana en les diferents etapes educatives.
• Perquè és una llei que trepitja la cultura i la llengua catalana,  qüestiona la immersió lingüística i segrega als alumnes segons la seva llengua.
• Perquè és una llei que no respecta les competències de Catalunya.

El meu 8 de març

Aquest matí m’he despertat amb la noticia de que l’ajuntament de Badalona, per commemorar el 8 de març, ha organitzat unes jornades per a dones emprenedores  i empresàries. Seguidament, la regidora de promoció econòmica de l’ajuntament de la meva ciutat, ha justificat la jornada amb un seguit de tòpics i frases buides de contingut reivindicatiu que no han fet res més que confirmar-me que segurament no estava parlant de la jornada de reivindicació feminista que any rere any celebrem des del 1911.

Perquè fonamentalment el 8 de març és un acte reivindicatiu que s’ha teixit a partir de fets diferents on les protagonistes som les dones. En el 8 de març si barregen les accions de les sufragistes, les vagues de les obreres del tèxtil o  les mobilitzacions per la manca d’aliments.

El meu 8 de març no te res a veure amb el 8 de març del PP.

El meu 8 de març és de compromís  i de lluita. De compromís amb la defensa de la justícia i la igualtat, amb el record de les dones explotades i maltractades, amb la solidaritat  obrera de les dones implicades, amb la lluita necessària contra els especuladors i lladres que han colpejat a les dones amb sanya destruint l’esta del benestar.

I aquest any les dones hem de tornar a sortir al carrer el 8 de març amb més força, perquè la igualtat no és possible amb aquestes polítiques neoliberals  que privatitzen la sanitat, que privatitzen l’educació, els serveis socials, que fan fora a la gent de casa seva...

Però les dones no volem tornar a l’oblit i seguirem reivindicant el nostre paper a la història i lluitant per fer-nos visibles en contra de l’explotació que provoca aquesta avarícia que destrueix tot el que toca.

Per això i per deixar-ho clar el meu 8 de març és el dia internacional de les dones treballadores.

MAREA UNIDA contra les retallades i per la democràcia

#23F Marea Ciudadana contra les retallades i per la democràcia

ASSEMBLEES TELEMÀTIQUES


Per poder presenciar les assemblees de manera telemàtica emprem el programa Mumble i el servidor de tomalaplaza.net.

Consulta aquest manual per saber com connectar.



Passos:

1. Descarregar


2. Instal·lar al teu ordinador

Un cop instal·lat, clica per entrar al server de tomalaplaza.


3. Connectar al server se tomalaplaza




Les dades de connexió són els següents:

Etiqueta: opcional (pots posar MUMBLE...)
Servidor: tomalaplaza.net
Port: 64738
Nom: El teu nom i/o moviment/plataforma/organització en el que participes (si és el cas...)
Sala: Mareas Ciudadanas  (dins hi ha diferents sales, escollim avui assembleagroga)



A la primera connexió, entrarem directament a la sala general, una sala pública en què tot el que parlem serà escoltat per tots els que es trobin en aquesta sala, siguin coneguts nostres o no.

En entrar per primera vegada, veuran que hi ha una sèrie de sales ja creades, disposades per a ser usades immediatament. Només cal clickar amb el botó dret del ratolí a la sala i fer clic a l'opció "Unir-se al canal". A partir d'aquest moment, solooiremos i parlarem amb la gent que estigui en aquesta sala. Així de senzill.

Una recomanació: un bon sistema de treball en equip és combinar una xerrada en una de les sales amb una sessió d'escriptura col·laborativa ( Piratepad, o n-1 , per exemple)

Netiqueta

Les sales són, al capdavall, com el món real. No estaria de més rellegir les sempre vigents normes de Netiqueta i col·laborar, d'aquesta manera, a una millor expeciencia en aquesta plataforma.

1. Descarrega MUMBLE:

2. Manual d'instal·lació (Tomalaplaza)

Vídeo: Configuració d'un client mumble en WindowsXP

 

Vídeo:  Tutorial Mumble per assistir a les reunions virtuals

 



Tota la info sobre mumble.tomalaplaza.net:

Una Revolta per una nova transició democràtica.

Potser hem arribat al final del camí. Potser cal dir-ho amb veu alta per adonar-nos que hem de controlar el nostre propi destí.

Després de la dictadura franquista les forces polítiques, representatives del sentir de la població i interpretant la voluntat del poble, varen dissenyar la transició per arribar a la democràcia. Es concretaren les regles de joc, es definiren les institucions i es pactaren les lleis fonamentals. Potser es va ser massa tolerant  amb el franquisme, potser es van enterrar masses coses, però no vull fer un repàs al passat, estic en el present i vull mirar al futur.

Però ara ja fa massa temps que les nostres institucions democràtiques han estat ocupades per aquells que han violat la confiança que nosaltres als hi havíem dipositat i han deixat de representar-nos. Ja fa massa temps que contemplem la seva putrefacció, astorats i amb poca capacitat de reacció. Només la indignació expressada en el carrer ens fa sortir poc a poc de la immobilitat.

La corrupció està massa generalitzada per pensar que el mal guarirà per si sol i que aquells que estan instal·lats en els seus escons prendran les mesures corresponents.

L'abús de poder es roba els drets conquerits i arrabassats als més poderosos. La corrupció empeny a la pobresa a milers d'homes i dones. La mentida ens enfosqueix el futur. La demagògia ens pren l'esperança. 

Hem de fer sentir la nostra veu i transitar cap el canvi, governant una revolució profunda de les institucions.  

Cal una nova transició democràtica a on la ciutadania tingui una veu directa, controli el procés i recuperi l'esperança. 

No volem l'acord entre les forces polítiques, volem dir-hi la nostra. volem que se'ns pregunti. Nosaltres controlem el nostre destí.

ENVÀS ON VAS!

La primera vegada que vaig veure aquest anunci vaig pensar que ho estava fent molt malament i que, a l’hora de destriar la meva brossa, no seguia les instruccions correctament. De fet, segons aquesta campanya  tan espectacular i cara, es pot seleccionar ben poca cosa: només l’envàs de vidre, de plàstic o de cartró.

La selecció de la brossa no ha d’ésser un acte estètic de col·laboració amb el manteniment del medi ambient, és una responsabilitat i un compromís amb el futur.

Tot allò que pugui ser reutilitzat o reciclat cal separar-ho de la resta; d’allò que no saben què fer-ne i que provoca molts conflictes perquè ningú vol a casa seva: una incineradora, un abocador o qualsevol altre possibilitat d’eliminació del rebuig.  

L’objectiu de les administracions hauria de ser el d’incrementar el nombre de coses que podem seleccionar o, si voleu, el de reduir el contingut del contenidor gris; el del rebuig; el del material que haurà d’anar a la incineradora.

Per a la nostra societat el més rentable és incrementar la selecció dels residus per preservar el nostre país, per transmetre la nostra terra a les generacions futures en les millors condicions. Qui representa avui el govern de la Generalitat de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona? Els interessos de la majoria? O la rendibilitat econòmica  d’un servei que gestionat d’aquesta manera només respon a incrementar els beneficis d’unes empreses?

Hem passat de seleccionar i separar un munt de residus a només separar l’envàs i aquesta és una altra manera de privatitzar: deixant el més rentable per l’empresa privada i el que no és rentable a costa de l’erari públic.

Qui fa això no estima el país. El compromís amb el dret a decidir ha de ser també un compromís amb el país i amb la seva gent, i la manera de gestionar els residus diu molt d’aquest compromís.