M’agradaria decidir amb la meva gent els
nostre futur, participar d’una il·lusió col·lectiva d’un projecte comú.
vull fugir de tuteles institucionals de qui es
creu amb el dret, i el que és pitjor, la posició de tractar-nos com a menors
d’edat, incapacitats per prendre decisions.
I estic cansada de dir no, de sortir al carrer
a cridar el que no vull, de manifestar-me contra lleis i decrets educatius que
ens imposen que hem de saber, com ho hem de saber i quan ho hem de saber o que
hem d’ensenyar, com ho hem d’ensenyar i quan ho hem d’ensenyar.
Vull construir el meu futur.
Vull una escola que sigui la nostra escola.
Vull una escola a on hi hagi un espai de
lectura pel barri.
Vull una escola amb ordinadors per ser
utilitzats per tothom.
Vull una escola per aprendre a cuinar.
Vull una escola on es facin xerrades sobre com
fer nius d’ocells.
Vull una escola que organitzi excursions per
grans i petits els caps de setmana.
Vull una escola on hi hagi una cooperativa de
consum.
Vull una escola on es faci teatre.
Vull una escola on es facin exposicions i
cinema i ceràmica.
Vull una escola on la gent hi trobi consol i
menjar si fa falta.
Vull una escola a on tot sigui possible.
Vull una escola que sigui més que una escola.
I per això no necessitem el permís de ningú.
Perquè una escola és una escola pública pagada entre tots i totes. Construïda
amb el nostre esforç. La nostra escola.
Realitzem un
acte d’insubmissió.
Agafem les rendes del nostre futur: famílies,
mestres, veïns i veïnes, associacions,
plataformes.
Convertim les escoles en escoles grogues.
Creem espais de participació i decisió a cada
centre.
Obrim les portes de les escoles i instituts per ocupar-les i creem una gran
xarxa de transformació.
I si es tanca una escola es tancarà molt més que
una escola i no ens quedarà més remei que defensar-la.
Aquesta és l’escola pública, gratuïta, laica, catalana, coeducativa, integradora… que jo vull, la societat que jo vull, que nosaltres volem, que tots i totes volem.
LA NOSTRA